The reconstruction of Vilanova de la Barca
L’Ofensiva de Vilanova de la Barca
L’ofensiva s’inicià la matinada del dia 9 d’agost amb atacs des de Menàrguens fins al sud de Vilanova. A través d’un pont i dues passarel•les situades davant la població, les unitats de carrabiners, la cavalleria i una vintena de tancs T-26, a més de l’acció de l’artilleria i els bombardeigs de l’aviació, travessaren el riu i enxamparen per sorpresa les unitats franquistes, que es van haver de retirar fins a la seva línia de resistència, situada davant de Torrelameu. Les forces republicanes aconseguiren ocupar una zona al marge dret del riu Segre de 1.000 metres per 300 metres de profunditat. Malgrat tot, la reacció de les forces franquistes no es va fer esperar i contraatacaren. Les baixes en ambdós bàndols foren considerables, sobretot les republicanes, que es veieren augmentades per la riada provocada pels franquistes quan obriren les comportes dels pantans de Camarasa i Sant Llorenç. La força de l’aigua s’endugué riu avall cavalls, genets, carrabiners i tot el que trobava al seu abast. Un tanc T-26 es va passar a les línies enemigues. Les forces governamentals esperaren la disminució del cabal del riu per reforçar les seves unitats i avançar, pla que desbaratà l’arribada de la Mehal·la de Tetuan. Els dies següents els combats adquiriren una duresa extrema i els franquistes van anar reduint pels flancs el petit cap de pont republicà, ja que els carros de combat T-26 havien quedat encallats prop del riu. El dia 17, i davant la precarietat de les forces republicanes, els franquistes, recalçats pels avions de caça i bombarders, iniciaren un nou atac pel centre, on es produí una veritable massacre quan les unitats republicanes volien, amuntegades davant una passarel•la, retirar-se cap a Vilanova. Les tropes mores que havien arribat a la zona massacraren prop de 500 republicans, dels quals la mateixa nit n’enterraren 278 i la resta foren abandonats, ja que una nova riuada estava a punt d’arribar i els arrossegaria riu avall. El dia 19 d’agost els combats es van acabar. Tot tornava a estar igual que abans d’iniciar-se l’ofensiva, tan sols hi quedaven, a l’altre costat de riu, els soldats morts víctimes d’una altra ofensiva fracassada i que avui ens recorden les restes d’un tanc rus T-26 que fou rescatat de les aigües del riu Segre.
|
Trinxeres del Tossal Roig
Niu de metralladora o punt d’observació amb trinxera d’evacuació que formava part de la primera línia defensiva que va construir l’exèrcit republicà al marge esquerre del riu Segre, a partir de l’abril de 1938, amb l’objectiu d’impedir l’avanç de les forces franquistes, posicionades a l’altra banda del riu. El recorregut del canal de Balaguer, davant d’aquesta posició, conformava un element defensiu més, dins l’esquema de la línia de fortificacions republicanes. El tossal Roig és un exemple significatiu dels tipus de construccions bèl•liques construïdes a la zona de Vilanova de la Barca per les unitats de sapadors del 37 Batalló d’Obres i Fortificacions. Al final de desembre de 1938, l’exèrcit franquista, des de la serra del Montsec i el cap de pont de Seròs, començava l’ofensiva sobre Catalunya, i els primers dies de gener va ocupar Artesa de Segre i les Borges Blanques. El 7 de gener, les unitats republicanes de la 27 Divisió situades al tossal Roig, davant el temor de ser encerclades per les forces franquistes, es van retirar. Aquest mateix dia, unitats de la 54 Divisió de l’exèrcit franquista, situades al cap de pont de Balaguer, van iniciar l’avanç en direcció est i sud, i van ocupar Vilanova de la Barca i bona part del Segrià i el Pla d’Urgell.
|
Trinxeres de Les Coves
A principis d’abril de 1938, l’estat major de l’exèrcit republicà ordenà la construcció d’un seguit de línies fortificades i paral·leles, “L”, per protegir Catalunya de l’ocupació franquista. Aquestes línies es comunicaven amb les de la primera línia de combat, al marge esquerre del riu Segre, per un entramat de construccions bèl·liques recolzades a les séquies del canal d’Urgell. Aquest espai de les trinxeres de les Coves es recolzava a la tercera séquia del canal d’Urgell i el seu niu de metralladora protegia el sector comprès entre el Pla d’en Ramon i les Llacunes. A través de la seva trinxera d’evacuació, es comunicava amb els abrics d’assentament lleuger, lloc on s’aixoplugava el material i el personal militar de la intempèrie i de l’acció de l’enemic. Aquest element defensiu, juntament amb el del Tossal Roig i altres de desapareguts, estigueren actius des de l’abril de 1938 fins al gener de 1939, data en què, davant l’avançament de les forces franquistes, les forces republicanes es van veure obligades a retirar-se de les seves posicions cap a l’interior de Catalunya.
|