A principis d’abril de 1938, l’estat major de l’exèrcit republicà ordenà la construcció d’un seguit de línies fortificades i paral·leles, “L”, per protegir Catalunya de l’ocupació franquista. Aquestes línies es comunicaven amb les de la primera línia de combat, al marge esquerre del riu Segre, per un entramat de construccions bèl·liques recolzades a les séquies del canal d’Urgell.

     Aquest espai de les trinxeres de les Coves es recolzava a la tercera séquia del canal d’Urgell i el seu niu de metralladora protegia el sector comprès entre el Pla d’en Ramon i les Llacunes. A través de la seva trinxera d’evacuació, es comunicava amb els abrics d’assentament lleuger, lloc on s’aixoplugava el material i el personal militar de la intempèrie i de l’acció de l’enemic.

     Aquest element defensiu, juntament amb el del Tossal Roig i altres de desapareguts, estigueren actius des de l’abril de 1938 fins al gener de 1939, data en què, davant l’avançament de les forces franquistes, les forces republicanes es van veure obligades a retirar-se de les seves posicions cap a l’interior de Catalunya.